UN PIRATA AMB MOLTA TEMOR A L'AIGUA

Hi havia una vegada en Quelet, un pirata de cap a peus, amb el seu barret de pirata, el ull tapat i el seu vestit de pirata.

Quelet va pujar al seu vaixell pirata i va navegar durant molts dies buscant el tresor al mig del mar. Però aquell dia la mar estava molt revolta i ell no podia veure res. L’única cosa que podia fer Quelet és tenir conte i no caure a l’aigua, perquè tenia molta temor de banyar-se... a Quelet no li agradava l’aigua!

La veritat és que era molt difícil ser un pirata sec; és a dir, ser un pirata sense banayar-se, un pirata fora de l’aigua...Però Quelet se les apanyava igualment per ser un bon pirata igualment: buscava tresors, navegava per molts mars, tenia molta cura del seu vaixell...i sempre, sempre sense banyar-se!

Un dia, el problema va ser pitjor perquè el mapa del tresor que havia de buscar li indicava que estava al mar! Quelet pensava i pensava com ho podia fer per agafar el tresor sense banyar-se, i mentre s’ho pensava, s’agafava bé al mastí del seu vaixell per no caure a l’aigua.

Va continuar navegant per la immensitat del mar sense trobar cap pista del tresor. De sobte. Va veure una cosa amb ralles que venia surant cap al seu vaixell...

- El tresor, allí està el tresor!- va cridar. Però no, no era un tresor, era una cosa molt diferent el que es veia entre les onades...

- Ja ho sé! És una serp marina!-va dir Quelet-. És llarga, amb ralles i nada pel mar! Si, si és una serp marina!

I es va quedar esperant en silenci, a veure les intencions de la serp... Però no era una serp marina, ni tampoc era un tresor, era una mitja!

- Una mitja? Mmmm, que estrany...una mitja al mig del mar. A veure, a veure...Esta mitja me resulta coneguda – va dir mentre observava.

- Es clar, ja ho sé! Esta mitja és del meu amic el pirata Quimet! – va dir mentre la pescava amb la red-. Ai! Pobre amic meu! Què li haurà passat? Com és que ha arribat esta mitja aquí? Segur que necessita ajuda! Ja vaig Quimet, resiteix que vinc ajudar-te!

Quelet va soltar les veles del seu vaixell per anar més ràpid, i va traure els seus “súper rems” , emprenent el viatge per rescatar al seu amic pirata.

Quan va arribar al vaixell de Quimet, no el va veure per cap lloc...

- Quimet, Quimet! On ets? –cridava molt preocupat Quelet-

- Estic aquí! Aquí, Quelet, a l’aigua, les onades ones me van fer caure del vaixell i ara no puc pujar!

- Espera, Quimet, ja vaig a ajudar-te!

I Quelet, sense dubtar-ho ni un segon, es va tirar a l’aigua, al immens mar i va nedar com un peix per salvar al seu amic. Li va donar el salvavides que havia agafat, va lligar la corda al vaixell i li va ajudar a pujar.

Quan els dos estaven descansant a sobre de la coberta del vaixell, Quelet es va donar compte del que havia fet...S’havia llançat a l’aigua...! I no li havia passat res, al contrari, li havia agradat nadar per salvar al seu amic. Va ser llavors quan li va fer una forta abraçada a Quimet i li va dir:

-         Gràcies, Quimet!

-         Com que gràcies? Si eres tu qui m’ha salvat la vida!

-         Jo? No, Quimet tu m’has ajudat a mi... M’has ajudat a trobar el tresor amagat al mar!

-         El tresor? – va preguntar Quimet mirant per tot arreu-. Quin tresor?

-         Tu ets el tresor que hi havia al mar! -va dir Quelet- El meu gran amic Quimet!

I Quimet se va sentir molt feliç d’haver ajudat al seu amic Quelet a tirar-se a l’aigua. Junts van descobrir el millor tresor del món: l’amistat...Ah! i Quimet també va estar molt content de recuperar la seva mitja rallada , que era la seua preferida.

I...Quelet ja s’ha banyat, així que este conte ja s’acabat!
Adaptació del conte de Cleri Evans.